La batalla de Roncevalls

L'interès de Carlemany en els assumptes hispànics el va moure a donar suport a una rebel · lió al vilayato de la Marca Superior del-Ándalus, de Sulaymán al-Arabi, vaig valer de Barcelona, que pretenia alçar-se a emir de Còrdova amb el suport dels francs, a canvi de lliurar a l'emperador franc la plaça de Saraqusta.

Entre maig i junio3 de 778 Carlemany, rei dels francs, s'havia endinsat en terres hispanes, acudint a la crida del governador de Saragossa, Sulaymán al-Arabi, qui s'havia rebel · lat contra Abderramán I un any abans, per donar-li suport en la seva revolta a canvi de la plaça de Saragossa. En el seu avanç, Carlomagno va arribar a Pamplona que capituló.3 La conjura va ser un desastre, doncs Sulaymán es va negar a l'arribar a lliurar Saragossa i Carlomagno va posar setge a la ciutat. Atès que va arribar la notícia de la revolta dels sajones, els francs van aixecar el setge i van iniciar la retirada portant amb si com a ostatge al propi Sulaymán al-Arabi. Sulayman, que marxava al costat de les seves tropes a unir-se a les forces rebels a l'emir ia l'exèrcit de Carlemany, va ser capturat per aquest enfront de Saraqusta. En arribar de nou a Pamplona, arrasa les muralles com es descriu en els Anals regis i el Poeta saxó, ia més destrueix totalment la ciutat per abandonar-la i retornar al Pirineu pel mateix camí que en la venida.3

Al pas pel congost de Valcarlos (transformació etimològica de Vallis-Karoli), la rereguarda de l'exèrcit franc, uns 20.000 soldats acabdillats per Roldán, nebot de Carlemany, i per la resta dels Dotze Parells de França, va ser desbaratada el 15 d'agost de 778 per unes hosts formades probablement per contingents de tribus vascones. Sulaymán va ser alliberat en aquesta batalla.

Roland

La llegenda ha brodat la seva història en el relat èpic del noble cristià mort per forces islàmiques, que forma part de la temàtica de la França medieval. El esdevenir de Roldán es narra en el Cantar de Roldán, poema la data exacta de composició no s'ha determinat encara, encara que s'ha convingut en què va ser entre 1086 i 1104. Allà, Roldán és armat amb una banya i una espasa anomenada Durandarte. Al cantar pot entreveure una notable propaganda cap al cristianisme de les Croades, mostrant la posició de l'època: que el cristianisme és la veritat i l'islam és l'error. Poden descobrir també certes intertextualitats entre l'obra i la Bíblia, comparant, per exemple, la mort santa de Roldán amb el martiri de Crist.

Sonet

A la Terra

Perque a la terra hi ha moltes gerres ,

perque les persones riques volen molt més .

Perque tan sols no tenim pau ni un mes ,

perque la gent vol tenir encara més terres .

Perque hi ha moltissima fam ala Terra ,

perque la fam a molts rics no els interesa .

Perque a la Terra pot haver duquesa ,

perque els ducs son rics i no poden herra .

Perque abans hi havia epidemies , 

perque abans no tenian cap madacina ,

aixo va fer que creesin la botxina .

Perque pasan tantes catastrofes al mon ,

perque la mara naturalesa el vol ,

tambe va voler que els ocells facin el vol .

Mapa de la Corona de Arago

Redaccio sobre el teletraball

• El teletreball es una nova forma de treball que consisteix a fer la feina a destancia , a traves de mitjans informatics , i aquest tipus de trevall facilita al treballador , trevallar amb mes facilitat .

•Els principals aventatges d’aquesta nova manera de trevallar son que , el trevallador pot arriba a la feina abans ,tambe que tinguin mes facilitats a l’hora de trevallar ,tambe a l’hora deplegar.

•Per contra , els inconvenients mes clars es troven en que el treballador es  pot marcar els seus propi horari , tambe en que el caps del trevall no poden adonarse a l’hora que els seus treballadors començen a fer el treball , tambe en que el cap no pot controlar els seus treballadors com per exemple , que el trevallador estigui fen altres coses que no sisgui les que tingui que fer en aquell moment, o que el trevalaldor feci vida social altrvall .

•En síntesi , podem arribar a la conclusio provisional que , el teletreball no sera una manera de trevallar , molt satisfactoria per a unaempresa que necesita que els seus treballadors estiguin molt controlats , encanvi ara els trevalaldors estan molts controlats .