L'interès de Carlemany en els assumptes hispànics el va moure a donar suport a una rebel · lió al vilayato de la Marca Superior del-Ándalus, de Sulaymán al-Arabi, vaig valer de Barcelona, que pretenia alçar-se a emir de Còrdova amb el suport dels francs, a canvi de lliurar a l'emperador franc la plaça de Saraqusta.
Entre maig i junio3 de 778 Carlemany, rei dels francs, s'havia endinsat en terres hispanes, acudint a la crida del governador de Saragossa, Sulaymán al-Arabi, qui s'havia rebel · lat contra Abderramán I un any abans, per donar-li suport en la seva revolta a canvi de la plaça de Saragossa. En el seu avanç, Carlomagno va arribar a Pamplona que capituló.3 La conjura va ser un desastre, doncs Sulaymán es va negar a l'arribar a lliurar Saragossa i Carlomagno va posar setge a la ciutat. Atès que va arribar la notícia de la revolta dels sajones, els francs van aixecar el setge i van iniciar la retirada portant amb si com a ostatge al propi Sulaymán al-Arabi. Sulayman, que marxava al costat de les seves tropes a unir-se a les forces rebels a l'emir ia l'exèrcit de Carlemany, va ser capturat per aquest enfront de Saraqusta. En arribar de nou a Pamplona, arrasa les muralles com es descriu en els Anals regis i el Poeta saxó, ia més destrueix totalment la ciutat per abandonar-la i retornar al Pirineu pel mateix camí que en la venida.3
Al pas pel congost de Valcarlos (transformació etimològica de Vallis-Karoli), la rereguarda de l'exèrcit franc, uns 20.000 soldats acabdillats per Roldán, nebot de Carlemany, i per la resta dels Dotze Parells de França, va ser desbaratada el 15 d'agost de 778 per unes hosts formades probablement per contingents de tribus vascones. Sulaymán va ser alliberat en aquesta batalla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario